PERSÉPOLIS (CÒMICS)

Marjane Satrapi.

Ed. Norma (4 vols)

         A Persépolis una nena,  Marjane, de deu anys, ens parla de temes tan durs com l'exili, la tortura, la presó, la guerra. Un seguit de temes que van formar part de la infància d'aquesta nena iraniana.

          Persépolis ha estat un dels còmics de més èxit a França i ha obtingut premis de molt prestigi dins el món de la narrativa gràfica, el gran premi d'Angoulême, el premi Lion de Bélgica i el premi France Info 2002.

EL MERCAT I LA GLOBALITZACIÓ.

Jose L. Sampedro.

Ed. Destino, (booket). 2002

Sampedro analitza, amb un llenguatje clar i fàcilment comprensible,  els fonaments bàsics de l'economia de mercat i la globaltzació. Destaca la gran distància entre els països rics i els països pobres. També es refereix als problemes planetaris (com ara el medi ambient, les epidèmies, el genocidi, el terrorisme...) que només es resoldran globalitzant tot allò important per a l'existència humana i no només per a la rentabilitat econòmica. Exigeix una altra globalització, més general, i un ús més equitatiu de la tecnologia. Com seria aquest nou món? Quines conseqüències tindrà la globalització per a pobres i rics?  S'aconseguirà un món més racional i equitatiu?

MAUS

Art Spigeleman (Maus)

Ed. Planeta DeAgostini. Barcelona. 2001

      Escrit i dibuixat per Art Spiegelman, Maus és la història real d'un supervivent del camp de concentració nazi d'Auschwitz, en Vladek Spiegelman, el pare de l'autor.

      Aquesta història va ser publicada a finals dels anys vuitanta i va guanyar el Premi Pulitzer de l'any 1992, el qual ja dóna a entendre la importància del testimoni que aquí es relata.

      És una història crua (com totes les de l'holocaust), explicada en primera persona pel supervivent, que cinquanta anys després encara denota seqüeles, en alguns casos tragicòmiques, del seu pas per l'horror nazi.

        El més curiós d'aquest nou testimoni de l'holocaust, i el que el fa diferent, és el tractament de la història i, sobretot, la fesomia dels seus personatges: els jueus són ratolins, els polonesos porcs, els alemanys gats, els americans gossos, els francesos granotes, els suecs rens i els jueus israelites porc-espins.

ELS PAPALAGIS

Discursos de TUIAVII de TIAVEA, cabdill samoà.

Ed. Integral.

En els anys 20 es van publicar a Alemanya els discursos que un cap de Samoa, en Tuiavii de Tiavea, havia dirigit als seus subdits. La peculiaritat dels discursos era que tenien a veure amb la visió que tenia Tuiavii d'Europa després d'un viatge pel Vell Continent.

Anys més tard aquests discursos van ser traduïts per l'holandés Erich Scheurmann, i el seu text és l'origen de la versió que l'editorial Integral ens presenta a Espanya. El llibre s'anomena Els Papalagi, Els homes blancs.

El llibre és relativament curt, 79 pàgines, peró el text convida a rellegir-lo diverses vegades donçs és molt entretingut i les reflexions del cap samoà, lluny de ser fosques i complicades, són d'una gran sencillesa i luminositat. Hi ha alternancia de capítuls on les reflexions i vivéncies del cap són més profondes, sobretot quan parla dels diners, del temps, o del treball, i d'altres vegades són més festives: parla del cine (els locals de pseudovida), de les sabates (els peus-vaixell o canoes).

EL RACISME EXPLICAT A LA MEVA FILLA

Ben Jelloun, Tahar

Empúries, Barcelona, 1998;
A través d'un diàleg amb la seva filla, l'escriptor descobreix els motius profunds que porten a les persones a comportar-se de manera racista. Dona respostes del ¿Per què som racistes? ¿Per què tenen por, els racistes?¿Què és el colonialisme i quines conseqüències té? ¿Som racistes des de el naixement?. Tot aixó explicat d'una manera clara i senzilla. Escrit amb una preocupació pedagògica, partint del principi de que la lluita contra el racisme comença amb l'educació.

FRAGMENT

--Tenen sentit de l'humor, els racistes?
--No, els racistes no tenen sentit de l'humor. I, a més, solen estar de mal humor. Només saben riure's dels altres amb mala intenció, posant en evidència els seus defectes, com si ells no en tinguessin. Quan el racista riu, és per mostrar la seva pretesa superioritat. En veritat, està ensenyant la seva ignorància o la seva voluntat de fer mal.
--Quan som estúpids, som racistes?
--No, però quan som racistes, som estúpids

DE NADOR A VIC
Karrouch, Laila
Columna. Barcelona. 2004

La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d'adaptació a una nova cultura i a uns nous costums, però també es van desencadenar un seguit d'emocions que la marcarien per sempre. L'enyorança dels avis i els amics del Marroc, la preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l'escola i a l'institut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina són només alguns dels episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona. És així com se'ns dibuixa la vida d'una noia que viu a cavall de dos mons que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis.